Mentre estava fent el mes sense plàstic i anava descobrint coses noves sobre aquest material, vaig pensar que podria intentar canviar alguna des del meu poble. Per això, juntament amb la meva mare, vam proposar aquesta moció per frenar el consum desproporcionat d'envasos no sostenibles. 

El passat dijous 31 de març es va aprovar per unanimitat :-) aquí la teniu:

Data: 17 de març de 2016

Assumpte:  MOCIÓ D’ICV-EUIA DE L’AJUNTAMENT DE SANTA EULÀLIA DE RONÇANA PER A REDUIR ELS PLÀSTICS NO REUTILITZABLES AL MUNICIPI

Donat que el món està ofegant-se literalment entre les escombraries de plàstic i precisament els plàstics no reutilitzables representen una amenaça per la nostra salut i el medi ambient – la majoria dels envasos de plàstic no es reciclen sinó que reben tractaments tèrmics, és a dir, es cremen a les incineradores, produint dioxines cancerígenes que tornen per la cadena alimentària a l’organisme humà.

Al Fòrum Econòmic Mundial que es va celebrar a Davos, es va advertir que la mala gestió de residus provocarà que al 2050 hi hagi més plàstics que peixos als oceans (ràtio entre tones de plàstic i tones de peix).

Degut a que s’ha de reduir l’ús de materials plàstics pel nostre benestar i per a les pròximes generacions (el polietilè, que es fa servir per les ampolles d’aigua, triga 150 anys en descompondre’s i el poliestirè, material emprat a les famoses safates d’embotits i carn uns 1000 anys), els Ajuntaments, com a representació democràtica dels habitants dels municipis de Catalunya, haurien d’assumir un paper actiu en la lluita contra els envasos plàstics, sobretot en l’àmbit públic, és a dir, finançat amb els diners dels contribuents.

Degut a que Santa Eulàlia sempre ha estat pionera en la mobilització ciutadana i el reciclatge de residus. Aquí la gent té cura del seu entorn i mostra una altra conscienciació pel que fa als residus.

Degut a que els esdeveniments lúdics solen generar quilos i quilos de deixalles. A l’última Festa Major no es van posar tan sols contenidors per reciclar les deixalles del Sopar dels Colors i pels participants de la Milla hi havia quantitats desmesurades d’ampolles d’aigua de plàstic, que amb unes fonts públiques en bon estat o un sistema de sortidor podrien millor substancialment.   

Per aquests motius, el grup municipal d’ ICV-EUIA-EPM proposa al ple els següents ACORDS:

PRIMER.- L’Ajuntament es compromet a no finançar l’ús de productes i envasos no sostenibles.

SEGON.- A l’Ajuntament, així com a les altres dependències públiques del poble (biblioteca, escoles, etc.) es limiti al màxim l’ús d’envasos no sostenibles (per exemple les cafeteres amb càpsules, màquines expenedores, amb envasos de plàstic, ampolletes d’aigua...)

TERCER.- A tots els esdeveniments que rebin finançament públic estiguin obligats a presentar un pla de sostenibilitat, és a dir, un pla com es tracten els residus, així com la prohibició de materials de plàstic no reciclable i evitar el plàstic no reutilitzable (cadascú amb el seu got, la sardina/botifarra al seu pa).

4.- Realitzar una campanya de conscienciació per reduir l’ús del plàstic al municipi amb el fi de conscienciar sobre el problema de la seva toxicitat.

5.-Realitzar  sessions informatives a la Fàbrica, amb experts en salut i medi ambient, així com programes educatius a la televisió pública (Canal Set) sobre els perills del plàstic amb la participació dels ciutadans.

6.-Per aconseguir la màxima atenció dels ciutadans i mitjans, es declari el municipi enemic del plàstic innecessari i el declari material non grat a Santa Eulàlia, per, d’aquesta manera, donar exemple i convidar altres municipis a unir-se a la iniciativa.

7.- Informar o fer arribar els acords a les institucions, entitats o persones que es considerin necessàries. (Per exemple: Fer arribar els acords al Congrés dels Diputats i al Senat, al Govern de l’Estat espanyol, al Govern de la Generalitat de Catalunya, així com a la Presidència de la Unió Europea.)

1 d'abril: conclusions del mes sense plàstic

Ja no estem a març i això significa que ha acabat el meu "mes sense plàstic" que vaig començar com una mena d'experiment complementari al meu Treball de fi de Grau, però que ha acabat sent molt més que això.

M'explico: el meu TFG consta de dues parts, una més tèorica - que vindria a ser una mena d'assaig - i una d'altra més pràctica, un reportatge sobre l'ús del plàstic i el seu consum desmesurat. Per això vaig creure que seria interessant intentar viure un mes sense plàstic d'un sol ús i veure fins a quin punt jo mateixa (i per defecte, també la gent del meu voltant) arribo a dependre d'aquest material.

No cal dir que la dependència del plàstic és brutal. D'alguna manera ja n'era conscient abans de començar l'experiment (perquè sabia que no seria gens fàcil dur-lo a terme), però un cop el meu cervell ha anat programat per evitar tot tipus de plàstic és quan realment m'he adonat que n'estem envoltats i que, malauradament, en consumim fins i tot inconscientment. 

El que sí que cal dir, però, és que alhora que la nostra dependència és brutal, també és evitable. La reducció de plàstics al nostre dia a dia sí que és possible. Requereix un esforç inicial, sí, però no és comparable a l'enorme satisfacció que se sent un cop es veu, per exemple, que dins el cistell no hi ha ni un producte envasat, ni una bossa de plàstic... (o, pas per pas, que simplement s'ha reduït el consum que es feia abans). Només cal sortir per un instant d'aquesta zona de comfort aparent i estar obert a canvis. Perquè, que s'estigui fent d'una certa manera no sempre significa que s'estigui fent correctament.

I ara sortint d'aquesta part més filosòfica, m'agradaria fer una mica de conclusions d'aquest últim mes de març :-)

- He aconseguit eliminar durant un mes tot el que són plàstics d'un sol ús (amb l'ajuda, en molts casos de plàstics de llarga durada com ara els tuppers, que he fet servir per anar a comprar la carn i el peix o els embotits, per exemple, o la cantimplora per substituir l'infinitat d'ampolles d'aigua)

- He après moltíssim sobre alternatives del plàstic. Només cal que feu un cop d'ull a les meves "creacions": pasta de dents, desodorant, sabó, etc. Si tenieu pensat provar de fer algun d'aquests productes a casa vostra us ho recomano completament. 

També pel que fa a tendes alternatives, ecològiques, etc que se surten dels marcs de supermercats o cadenes convencionals on realment és MOLT DIFÍCIL evitar el plàstic.

- He après moltíssim (també) sobre el plàstic, els seus tipus, els seus usos...Vull aclarir que no sóc anti-plàstic. Simplement (reitero) volia veure fins a quin punt en depenc i veure si en puc reduir el consum. Ara sé que és possible. 

- He adquirit uns hàbits que aniran molt més enllà d'aquest mes sense plàstic. Ara que he aconseguit reduir el meu consum de plàstic no em ve de gust tornar als meus hàbits anteriors. Tot i que no seguiré la prohibició de plàstic al peu de la lletra com ho he estat fent el passat mes de març, tinc ganes de seguir amb un estil de vida responsable en aquest sentit i, si és possible, convèncer més gent a seguir aquest camí. 

Per tant, només puc dir que aquesta experiència ha estat més que bona, m'ha fet obrir els ulls i reconèixer els meus errors. Ara tinc l'oportunitat de redireccionar-los i treure'n alguna cosa bona :-)

Moltes gràcies també a les persones que m'han anat ajudant enviant-me informació, donant-me consells... només us demano que no pareu de fer-ho! ADÉUPLÀSTIC no s'acaba aquí... 

Seguirem! :-)

Quarta setmana: últim 'sprint'

Només queden dos dies per acabar aquest mes sense plàstic i no podia perdre l'ocasió de donar les gràcies a un dels elements bàsics alhora de tirar endavant l'experiment: el Boc'N'Roll. 

De veritat, no sóc gens fan de publicitats, però realment el Boc'N'Roll es podria dir que m'ha salvat la vida durant aquest mes de març. 

Existeixen altres empreses que fabriquen embolcalls, fundes, tuppers, etc que poden servir per evitar l'ús de materials com el paper de plata i el plàstic. En el meu cas, vaig comprar aquest model que s'adapta molt bé a la mida de l'aliment que hi vols posar perquè porta una cinta de velcro. De veritat, crec que a partir d'ara ja no podré portar els entrepans (i fruita, galetes, pastissos...) de cap altra manera. 

El mateix m'ha passat amb altres descobriments d'aquest 'mes sense plàstic'. De moment, per exemple, no tinc pensat comprar cap desodorant, perquè seguiré fent servir el que em vaig fabricar jo mateixa amb bicarbonat de sodi i oli de coco i, un cop esgotat, en faré un altre. Pel que fa a la compra d'aliments, també he adoptat unes rutines que de ben segur que seguiré usant un cop acabat aquest mes, com ara anar a comprar SEMPRE amb cistell o bossa de tela, aprofitar les botigues ecològiques o evitar els envasos exagerats de plàstic.

En general, crec que m'he implicat en aquest "intent" de vida sense plàstic tant com he pogut i em dóna la sensació que el resultat no podria ser millor. Estic contenta d'haver-ho intentat i haver après tantíssimes coses sobre estils de vida alternatius i els efectes del plàstic al nostre planeta.

Seguirem!

Les bosses de plàstic: el cas de França

Des de l'1 de gener d'aquest any les bosses de plàstic no reutilitzables estan prohibides a França. 

Cada any es consumeixen uns 17.000 milions de bosses de plàstic d'un sol ús a Europa i 8.000 milions són rebutjades després de fer-les servir uns 20 minuts de mitjana.

El plàstic va entrar a les nostres llars cap als anys cinquanta i des de llavors el seu ús ha crescut de forma exponencial. 

El decret anunciat per la ministra francesa Ségolène Royal ja s'ha posat en marxa - les bosses de plàstic estan completament prohibides a les botigues franceses -, encara que no serà fins el pròxim gener de 2017 quan també es prohibiran les bosses que s'utilitzen per posar-hi les fruites i les verdures. 

A part de motius evidentment ecologistes, segons la ministra l'eliminació de les bosses de plàstic també constitueix una nova oportunitat per crear llocs de treball dins l'àmbit de l'economia verda de França, ja que un 80% de les que es feien servir fins ara eren importades i, en el cas de les que es fan servir per fruites i verdures, un 90% procedeixen de l'Àsia. 

La periodista especialitzada en comerç just, Anna Argemí, planteja un altre repte pels francesos al seu blog AlterConsumismo: "França es quedarà sense bosses de plàstic d'un sol ús, però per ser plenament conseqüent hauria de limitar, a més a més, l'ús d'envasos de plàstic (el 40% de la producció total de plàstic) per part de la indústria alimentària i hauria de millorar les campanyes de sensibilització dirigides als ciutadans per a que no abandonin el plàstic simplement, sinó que també el reciclin. 

Jo, després de passar uns dies a França li dono tota la raó a Argemí, però, a part, plantejo un repte pels de casa meva: SEGUIR L'EXEMPLE DE FRANÇA, passet a passet.

Tercera setmana: Formes fàcils i ràpides d'acabar amb el consum diari de plàstic

I sí, algunes són (també) de plàstic ;)

Un clàssic: fer la compra amb cistell o bosses de tela

Anar a comprar la carn i el peix amb tuppers no és mala idea

Comprar llegums, arròs, cereals, etc. per pes i guardar-los a pots

Fer servir cantimplores o ampolles reutilitzables per l'aigua, el suc o el que sigui

El producte estrella: la bossa de plàstic

Si l'altre dia parlava de l'ampolla de plàstic... avui és el torn de la bossa de plàstic, o el que segurament és el producte estrella de la nostra cultura d'usar i llençar. 

Segons Ecologistas en Acción, a Espanya utilitzem unes 250 bosses per habitant i any. 

Tot i que les bosses de plàstic es poden substituir per recipients o sistemes molt més duradors i ecològics (bosses de tela, de plàstic resistent, de paper, els cistells), cada any es fan servir un bilió d'aquestes bosses.

Les bosses de plàstic consumeixen grans quantitats d'energia simplement per la seva fabricació i estan compostes de substàncies derivades del petroli que poden trigar més de mig segle a degradar-se. La gran majoria d'aquestes bosses, acaba sent rebutjada sense control, contaminant tant les ciutats com els sistemes naturals i els mars. Precísament als mars el seu impacte pot ser letal per animals com tortugues, balenes o dofins, que moren després d'ingerir-les.

Es calcula que actualment hi ha uns 150 milions de tones de plàstic als oceans i que la producció d'aquest material a tot el món es duplicarà en els propers 20 anys. Assumint que la massa de peix total és de 1000 milions de tones, l'any 2025 hi haurà en els oceans 250 milions de tones de plàstic i, al ritme actual, l'any 2050 se superaran els 1000 milions de tones de plàstic als oceans. 

Com amb tots els productes de plàstic, cal tenir més cura de l'ús que en fem. En el cas de les bosses de plàstic, és molt fàcil reduir o eliminar-ne l'ús, fent servir bosses d'altres materials o de plàstic més resistent, cistells o tuppers.

Alguns països i ciutats del món han decidit eliminar per complet les bosses de plàstic. Per exemple, a Itàlia, des del 2010, els comerços només poden comptar amb bosses de tela, paper o plàstic reciclat. A França s'han prohibit les bosses de plàstic a comerços i tendes i al Senegal, des de principis d'any, també estan completament prohibides, fins el punt que si s'incompleix  la normativa, pot comportar una multa econòmica altíssima o fins i tot pena de presó. A Ruanda es promou l'ús de bosses biodegradables i a la ciutat de Los Angeles, als Estats Units, des del 2012 s'ha prohibit completament l'ús de les bosses de plàstic. 

Creació 4: quefir

Sé que potser no té a veure amb la temàtica del blog, però la meva germana es va preocupar per si no podia menjar iogurts i productes làctics durant aquest mes i va ser tan amable de portar-me els ingredients necessaris per fer quefir a casa. Sí que he trobat iogurts i llet en pots de vidre i, per tant, no he tingut gaires problemes en aquest sentit, però tot i així he volgut provar el quefir i comparteixo amb vosaltres la recepta. 

Primer de tot. Pels que no ho sàpiguen, el quefir és una beguda fermentada que s'elabora a partir de la llet. Els grans de quefir, molt semblants als grans d'una coliflor, són uns microorganismes que contenen llevadures i bacteries. En contacte amb la llet i després d'un temps, els grans donen pas a una beguda espessa força semblant al iogurt, amb un gust més aviat agri. 

La millor forma d'aconseguir els grans de quefir és preguntant als nostres coneguts o a cercles propers. Si ningú en té, també es pot provar a tendes especialitzades en productes biològics/ecològics i en herbolaris.

El quefir és un aliment probiòtic i entre d'altres propietats afavoreix la salut cardíaca, potencia el sistema immunològic i regula el ritme intestinal.

El primer pas que cal fer és agafar els grans de kéfir i posar-los dins d'un pot de vidre. 

Després, has d'omplir el pot amb llet (qualsevol llet és bona: de vaca, de cabra, d'ovella...). Un cop hagis introduit la llet, has de tancar el pot amb la tapa i deixar-lo en un lloc on no li doni la llum durant 24 hores (com més temps el deixis, més espès es farà). 

El següent pas, un cop transcorregudes les 24 hores, és el de canviar el quefir. Necessites un colador, una cullera i un recipient per guardar-hi la beguda obtinguda.

Amb l'ajuda de la cullera anem removent el quefir del colador fins que només ens quedem amb els grans.

Ara tenim, per una banda la beguda de quefir al got i, per l'altra banda, els grans de quefir. 

Ja et pots prendre la beguda. Els grans de quefir restants els pots fer servir per tornar al primer pas de la recepta i elaborar un nou quefir.