dimarts, 29 de març del 2016

Quarta setmana: últim 'sprint'

Només queden dos dies per acabar aquest mes sense plàstic i no podia perdre l'ocasió de donar les gràcies a un dels elements bàsics alhora de tirar endavant l'experiment: el Boc'N'Roll
De veritat, no sóc gens fan de publicitats, però realment el Boc'N'Roll es podria dir que m'ha salvat la vida durant aquest mes de març. 

Existeixen altres empreses que fabriquen embolcalls, fundes, tuppers, etc que poden servir per evitar l'ús de materials com el paper de plata i el plàstic. En el meu cas, vaig comprar aquest model que s'adapta molt bé a la mida de l'aliment que hi vols posar perquè porta una cinta de velcro. De veritat, crec que a partir d'ara ja no podré portar els entrepans (i fruita, galetes, pastissos...) de cap altra manera. 

El mateix m'ha passat amb altres descobriments d'aquest 'mes sense plàstic'. De moment, per exemple, no tinc pensat comprar cap desodorant, perquè seguiré fent servir el que em vaig fabricar jo mateixa amb bicarbonat de sodi i oli de coco i, un cop esgotat, en faré un altre. Pel que fa a la compra d'aliments, també he adoptat unes rutines que de ben segur que seguiré usant un cop acabat aquest mes, com ara anar a comprar SEMPRE amb cistell o bossa de tela, aprofitar les botigues ecològiques o evitar els envasos exagerats de plàstic.
En general, crec que m'he implicat en aquest "intent" de vida sense plàstic tant com he pogut i em dóna la sensació que el resultat no podria ser millor. Estic contenta d'haver-ho intentat i haver après tantíssimes coses sobre estils de vida alternatius i els efectes del plàstic al nostre planeta.

Seguirem!

dimecres, 23 de març del 2016

Les bosses de plàstic: el cas de França

Des de l'1 de gener d'aquest any les bosses de plàstic no reutilitzables estan prohibides a França. 

Cada any es consumeixen uns 17.000 milions de bosses de plàstic d'un sol ús a Europa i 8.000 milions són rebutjades després de fer-les servir uns 20 minuts de mitjana.
El plàstic va entrar a les nostres llars cap als anys cinquanta i des de llavors el seu ús ha crescut de forma exponencial. 

El decret anunciat per la ministra francesa Ségolène Royal ja s'ha posat en marxa - les bosses de plàstic estan completament prohibides a les botigues franceses -, encara que no serà fins el pròxim gener de 2017 quan també es prohibiran les bosses que s'utilitzen per posar-hi les fruites i les verdures. 

A part de motius evidentment ecologistes, segons la ministra l'eliminació de les bosses de plàstic també constitueix una nova oportunitat per crear llocs de treball dins l'àmbit de l'economia verda de França, ja que un 80% de les que es feien servir fins ara eren importades i, en el cas de les que es fan servir per fruites i verdures, un 90% procedeixen de l'Àsia. 

La periodista especialitzada en comerç just, Anna Argemí, planteja un altre repte pels francesos al seu blog AlterConsumismo: "França es quedarà sense bosses de plàstic d'un sol ús, però per ser plenament conseqüent hauria de limitar, a més a més, l'ús d'envasos de plàstic (el 40% de la producció total de plàstic) per part de la indústria alimentària i hauria de millorar les campanyes de sensibilització dirigides als ciutadans per a que no abandonin el plàstic simplement, sinó que també el reciclin. 

Jo, després de passar uns dies a França li dono tota la raó a Argemí, però, a part, plantejo un repte pels de casa meva: SEGUIR L'EXEMPLE DE FRANÇA, passet a passet.

dimarts, 22 de març del 2016

Tercera setmana: Formes fàcils i ràpides d'acabar amb el consum diari de plàstic


I sí, algunes són (també) de plàstic ;)


Un clàssic: fer la compra amb cistell o bosses de tela

Anar a comprar la carn i el peix amb tuppers no és mala idea

Comprar llegums, arròs, cereals, etc. per pes i guardar-los a pots

Fer servir cantimplores o ampolles reutilitzables per l'aigua, el suc o el que sigui

dijous, 17 de març del 2016

El producte estrella: la bossa de plàstic

Si l'altre dia parlava de l'ampolla de plàstic... avui és el torn de la bossa de plàstic, o el que segurament és el producte estrella de la nostra cultura d'usar i llençar. 

Segons Ecologistas en Acción, a Espanya utilitzem unes 250 bosses per habitant i any
Tot i que les bosses de plàstic es poden substituir per recipients o sistemes molt més duradors i ecològics (bosses de tela, de plàstic resistent, de paper, els cistells), cada any es fan servir un bilió d'aquestes bosses.

Les bosses de plàstic consumeixen grans quantitats d'energia simplement per la seva fabricació i estan compostes de substàncies derivades del petroli que poden trigar més de mig segle a degradar-se. La gran majoria d'aquestes bosses, acaba sent rebutjada sense control, contaminant tant les ciutats com els sistemes naturals i els mars. Precísament als mars el seu impacte pot ser letal per animals com tortugues, balenes o dofins, que moren després d'ingerir-les.

Es calcula que actualment hi ha uns 150 milions de tones de plàstic als oceans i que la producció d'aquest material a tot el món es duplicarà en els propers 20 anys. Assumint que la massa de peix total és de 1000 milions de tones, l'any 2025 hi haurà en els oceans 250 milions de tones de plàstic i, al ritme actual, l'any 2050 se superaran els 1000 milions de tones de plàstic als oceans. 

Com amb tots els productes de plàstic, cal tenir més cura de l'ús que en fem. En el cas de les bosses de plàstic, és molt fàcil reduir o eliminar-ne l'ús, fent servir bosses d'altres materials o de plàstic més resistent, cistells o tuppers.

Alguns països i ciutats del món han decidit eliminar per complet les bosses de plàstic. Per exemple, a Itàlia, des del 2010, els comerços només poden comptar amb bosses de tela, paper o plàstic reciclat. A França s'han prohibit les bosses de plàstic a comerços i tendes i al Senegal, des de principis d'any, també estan completament prohibides, fins el punt que si s'incompleix  la normativa, pot comportar una multa econòmica altíssima o fins i tot pena de presó. A Ruanda es promou l'ús de bosses biodegradables i a la ciutat de Los Angeles, als Estats Units, des del 2012 s'ha prohibit completament l'ús de les bosses de plàstic. 


dimecres, 16 de març del 2016

Creació 4: quefir

Sé que potser no té a veure amb la temàtica del blog, però la meva germana es va preocupar per si no podia menjar iogurts i productes làctics durant aquest mes i va ser tan amable de portar-me els ingredients necessaris per fer quefir a casa. Sí que he trobat iogurts i llet en pots de vidre i, per tant, no he tingut gaires problemes en aquest sentit, però tot i així he volgut provar el quefir i comparteixo amb vosaltres la recepta. 

Primer de tot. Pels que no ho sàpiguen, el quefir és una beguda fermentada que s'elabora a partir de la llet. Els grans de quefir, molt semblants als grans d'una coliflor, són uns microorganismes que contenen llevadures i bacteries. En contacte amb la llet i després d'un temps, els grans donen pas a una beguda espessa força semblant al iogurt, amb un gust més aviat agri. 

La millor forma d'aconseguir els grans de quefir és preguntant als nostres coneguts o a cercles propers. Si ningú en té, també es pot provar a tendes especialitzades en productes biològics/ecològics i en herbolaris.

El quefir és un aliment probiòtic i entre d'altres propietats afavoreix la salut cardíaca, potencia el sistema immunològic i regula el ritme intestinal.

El primer pas que cal fer és agafar els grans de kéfir i posar-los dins d'un pot de vidre. 


Després, has d'omplir el pot amb llet (qualsevol llet és bona: de vaca, de cabra, d'ovella...). Un cop hagis introduit la llet, has de tancar el pot amb la tapa i deixar-lo en un lloc on no li doni la llum durant 24 hores (com més temps el deixis, més espès es farà). 



El següent pas, un cop transcorregudes les 24 hores, és el de canviar el quefir. Necessites un colador, una cullera i un recipient per guardar-hi la beguda obtinguda.


Amb l'ajuda de la cullera anem removent el quefir del colador fins que només ens quedem amb els grans.




Ara tenim, per una banda la beguda de quefir al got i, per l'altra banda, els grans de quefir. 
Ja et pots prendre la beguda. Els grans de quefir restants els pots fer servir per tornar al primer pas de la recepta i elaborar un nou quefir.

dimarts, 15 de març del 2016

Segona setmana

Doncs sí, ja porto dues setmanes tirant endavant aquest experiment.

Els plàstics d'un sol ús estan completament eliminats de la meva vida, no els necessito, no els faig servir. Ara bé, mentiria si digués que evitar-los és fàcil. Un exemple que sembla ridícul, però que, sincerament, em fa patir una mica, és quan alguna companya de classe porta aquelles torrades d'arròs amb una capa de xocolata, que fan molt bona pinta (i de fet, sé que estan molt bones) i em pregunta si en vull una. Evidentment he de dir-li que no, perquè aquestes torrades i una gran majoria de productes de "snack", tentempié o piscolabis (cadascú pot dir-li com vulgui), van envasats en plàstic. 

Amb aquest petit exemple vull acabar dient que, si bé evitar el plàstic és possible, requereix esforç. En gran part perquè estem molt acostumats al seu consum desmesurat i, majoritàriament, inconscient. Molts amics em diuen que, ara que han vist aquest blog i saben que estic vivint un mes "sense plàstic", s'adonen de les grans quantitats de plàstic que hi ha en tots els productes de cada dia. Fer la prova és molt fàcil; només cal que vagis al supermercat que et queda més a prop de casa i intentis fer una compra com la que fas sempre, però sense plàstic. SPOILER: és impossible.

Deixant de banda els meus problemes a l'hora de dir que no a aquells petits plaers envasats que abans em permetia, aprofito per relacionar-los amb un altre problema amb el que he topat en aquesta segona setmana d'experiment: m'he convertit en la policia del plàstic. Sí, a part que veig plàstic per tot arreu, no només controlo el meu consum, sinó també el dels altres.

El meu experiment pot ser que estigui treient de polleguera les persones del meu voltant. Suposo que té a veure amb el fet que intento prendre'm aquest repte molt seriosament i, també, amb què cada cop estic més informada sobre el que provoca el consum irresponsable d'aquest material al nostre planeta. Sigui com sigui, el fet de viure sense plàstic també afecta les persones del voltant. En el meu cas, a més a més, és evident: visc amb els meus pares i, per tant, en gran part ells també han hagut d'adaptar-se a l'experiment. Dic en gran part, perquè ells no segueixen el meu pla al 100% i, és precisament això el que ens ha portat a alguna o altra discussió. 

El mateix pot passar si algun dia dines o sopes a casa d'un amic, de la família o, simplement, menges fora de casa. He de prendre consciència que no tothom està duent a terme l'experiment i que no puc esperar el mateix grau d'implicació en els altres. Però tot i així puc fer algun suggeriment, no?



diumenge, 13 de març del 2016

vagi allà on vagi... l'ampolla de plàstic

S'estima que el 50% del plàstic en aquest planeta s'utilitza només un cop abans de ser rebutjat. 
Les ampolles d'aigua en són un bon exemple; les comprem, en bevem l'aigua i després van directament a les escombraries. Sí, molts reomplim les ampolles. Una vegada, dues, tres... però a hores d'ara també s'ha dit que això pot causar càncer o que, com a mínim no és saludable.

Personalment crec que el que no és saludable és això...

Una imatge que ens sembla completament normal al supermercat

El 28 de juliol de 2010, a través de la Resolució 64/292, l'Assemblea General de les Nacions Unides va reconèixer explícitament el dret humà a l'aigua i al sanejament, reafirmant que l'aigua potable i el sanejament són essencials per la realització de tots els drets humans. 
El seu Secretari General, Ban Ki-moon fins i tot va declarar: "els nens i les nenes que no poden beure aigua potable, les dones que pateixen per la seva seguretat, els joves que no tenen la possibilitat de rebre una educació decent, tots ells tenen dret a quelcom millor i nosaltres tenim la responsabilitat de fer-ho. Totes les persones tenen dret a una aigua segura per a beure, a sanejament, a refugi i a serveis bàsics". 
Tot i així el passat 2015, el cap dels programes mundials d'aigua, sanejament i higiene d'UNICEF, Sanjay Wijesekera, va expressar la seva preocupació vers els 750 milions de persones en estat de pobresa i marginalitat que segueixen sense tenir accés a aquest dret humà fonamental.

Personalment, veig com al meu voltant cada cop hi ha més fonts públiques en mal estat o que, directament, han deixat de funcionar. No s'inverteix temps ni diners en aquestes fonts, que amb el temps acaben allà on són simplement per fer bonic. Mentrestant, a zones insegures de països en desenvolupament, sortir a recollir aigua comporta el risc de ser víctima de violència i atacs. Segons càlculs d'UNICEF, tan sols a l'Àfrica, la gent camina 40.000 milions d'hores anuals per aconseguir aigua i, a nivell mundial, prop de 1.000 nens moren cada dia a causa de malalties diarreiques, associades a l'aigua potable contaminada, sanejament deficient o males pràctiques d'higiene. 

Si combino les enormes quantitats de plàstic no reciclable o d'un sol ús que arribem a llençar i que acaben destrossant el nostre planeta, amb el que arriba a patir un nombre elevat de la població mundial per accedir a aigua potable, només em puc preguntar: què estem fent?

Estem invertint gran quantitat de recursos/infraestructures/diners en envasar el nostre dret humà fonamental, mentre altres persones moren per aconseguir aigua potable. Deixem assecar les fonts públiques i preferim tenir tot en una ampolla de plàstic que rebutjarem un cop ja no ens serveixi. De nou, posem la nostra vida en mans de grans corporacions mentre els governs ens asseguren que l'aigua és el nostre dret com a éssers humans.

Aquest nivell de consum va molt més enllà del terme 'desmesurat'. Me n'adono quan hi ha una Festa Major al meu poble i es reparteixen ampolles sense cap tipus de control. Me n'adono, també, quan vaig a concerts amb el meu grup de música i es fa el mateix,
Hem perdut el respecte per aquest dret humà fins el punt que no sentim cap remordiment si ens donen una ampolla, en bevem una mica i la deixem mig plena. Algú ja la recollirà i la llençarà... Sí, passarà exactament això.

divendres, 11 de març del 2016

Els canvis essencials de la primera setmana


El que abans era plàstic...

...ara és vidre
també pel que fa als iogurts
La pasta de dents la faig a casa
el desodorant de tota la vida...
...l'he canviat per la "bola desodorant" feta a casa
i tots els sabons...
...els he substituït per un de sol
La millor forma d'evitar envasos i plàstics innecessaris: comprar directament de l'hort/camp


dimecres, 9 de març del 2016

L'era del polímer

El plàstic forma part del nostre dia a dia, fins el punt que s'ha convertit en un material clau en la història de la humanitat. Jan Zalasiewicz, paleobiòleg de la Universitat de Leicester, ha dirigit un estudi en el qual planteja que el plàstic evidencia que la Terra ha entrat en una era geològica completament nova: l'Antropocè, definit com una època en la qual l'activitat humana condiciona el funcionament del planeta amb conseqüències impredictibles. 

Per a crear una imatge que representi la idea de l'Antropocè, els científics asseguren que si tot el plàstic que ha produït la humanitat des de fa una dècada fos paper film, amb ell es podria cobrir la superfície sencera de la Terra. 

Plàstic és el nom popular que fem servir alhora d'anomenar aquest material. El seu nom tècnic, però, és polímer.  
El primer material plàstic a partir de fenol i formaldehid va ser descobert l'any 1872 per Adolf Baker.

L'actriu Lily Cole va presentar-se als Oscars amb un vestit fet d'ampolles de plàstic reciclades
Foto: AP

Els polímers són macromolècules o molècules gegants, constituides per una unitat fonamental anomenada monòmer, que es repeteix diverses vegades formant llargues cadenes. 
Tenint en compte el seu origen poden ser:
  • Naturals (o que ja existeixen a la natura): cel·lulosa, cautxú, caseïna de la llet...
  • Artificials (obtinguts industrialment per la modificació de polímers naturals): cel·luloïde...
  • Sintètics (per obtenció industrial a partir dels seus elements orgànics): polietilè, PVC, poliestiré...

Una particularitat del plàstic és que es pot fossilitzar. Segons Zalasiewicz "un cop arriba a les roques, el material s'hi pot quedar per sempre, de la mateixa forma que hem trobat fòssils que es van formar fa centenars de milions d'anys"

Els principals tipus de plàstic són:

- El polietilè de baixa densitat (LDPE), que és flexible i econòmic. El trobem a revestiments de cables elèctrics, utensilis de cuina, bosses i envasos.

- El polietilè d'alta densitat (HDPE), resistent a productes químics i econòmic. El trobem a la fabricació de tubs, a ampolles de productes químics, caixes i contenidors.

- El poliestirè (PS), que es pot presentar en dues formes comercials. L'una en estat compacte i l'altra en forma esponjosa. És un bon aillant elèctric, econòmic, però no suporta les temperatures altes. En la seva forma compacta s'utilitza en envasos alimentaris. El poliestirè expandit (porexpan) serveix d'aïllant tèrmic i és de molt baixa densitat.

- El polipropilè (PP), que és lleuger, resistent a la humitat, a la calor i als productes químics i... econòmic. Té molta aplicació en utensilis domèstics. 

Dels dos milions de tonelades que es produien als anys cinquanta, es calcula que arribarem a 40.000 milions de tonelades l'any 2050. La Terra envoltada fins a sis vegades amb paper film. 


  • El polietilè (típic de les ampolles) triga 150 anys a descompondre's.
  • El polipropilè triga entre 150 i 1.000 anys en descompondre's
  • El poliestirè triga fins a 1.000 anys a descompondre's.

Quadre extret de l'article "Bievenidos a la era del plástico" de Cristina Caballero a El Mundo

La sopa de plàstic del Pacífic, també anomenada Illa de plàstic o, en anglès, Great Pacific Garbage Patch, és un corrent marí ple de deixalles marines a la zona centre nord de l'oceà Pacífic. S'estima que té un radi de 1.500 km i s'hi han trobat plàstics a més de 200 metres de profunditat. 

Al Fòrum Econòmic Mundial de Davos de principis d'any es va alertar que la mala gestió de residus provocarà que al 2050 hi hagi més plàstics que peixos als oceans (ràtio entre tones de plàstic i tones de peix). Cada any es perden entre 80.000 i 120.000 milions de dòlars en forma d'embolcalls plàstics que no són reutilitzats
Imatge extreta de triplepundit.com

dimarts, 8 de març del 2016

Primera setmana

Avui fa exactament una setmana que vaig començar a viure "sense plàstic". Per què poso les cometes? Perquè viure al 100% sense plàstic és impossible en una societat com l'actual. A continuació faig un petit resum de com han anat aquests primers dies i aprofundeixo en quins plàstics he pogut eliminar i quins altres... no.

Bé, per començar, on he pogut notar la major dependència de plàstic (en gran part inconscient) ha estat en tot el que són aliments i begudes: ampolles d'aigua, tetrabricks, envasats, etc. Només cal anar al supermercat per a veure que és gairebé impossible evitar el plàstic. Les neveres estan plenes d'amanides de bossa (!!), les begudes estan gairebé totes dins d'ampolles de plàstic o tetrabricks, la fruita i la verdura les has de pesar i posar-les dins d'una bossa i si vas a la secció d'embotits i formatges la norma sembla ser que t'ho posin tot sempre amb una mena de separador de plàstic (no vagi a ser que les peces de pernil s'enganxin entre elles). La llista podria ser infinita i, evidentment que pots trobar productes sense plàstic, però siguem sincers... has de buscar molt. 
Solució? Anar selectivament al supermercat, comprar-hi el més essencial que només pots trobar allà. Intentar fer la compra a botigues ecològiques o simplement alternatives en aquest sentit. Per altra banda, els mercats porten molts avantatges però encara depenen massa de les bosses de plàstic d'un sol ús.
El resum és que si vols no fer servir plàstic o, com a mínim reduir-ne l'ús, has de buscar-te molt més la vida. Per què? perquè degut a les seves qualitats de conservació i a la seva fabricació, per ara, més econòmica, els grans productors aposten pel plàstic. Per tant, els altres materials són més cars i més difícils de trobar, però un cop els tens s'agraeix moltíssim, ho dic per pròpia experiència ;)

En segon lloc, com haureu vist, he tingut els meus problemes amb els productes d'higiene. Xampú, sabó, pasta de dents, desodorant, maquillatge... la gran majoria d'aquests productes van dins de recipients de plàstic. Per això en aquest cas la meva solució ha estat o comprar-ne una alternativa (com ha estat la pastilla de sabó) o bé fabricar-me el meu propi producte.
He de dir que en general estic bastant contenta amb el que he anat creant a casa meva, si bé cal ser realista i no comparar-los amb els productes que estava fent servir fins ara.
A continuació us faig una petita revisió, per si havieu pensat: ah molt bé! s'ha fet un xampú i una pasta de dents, però realment ho fa servir? realment funcionen?

** pasta de dents: m'ha funcionat, en general, molt bé. Dada important, és molt fàcil i ràpida de fer i fins ara m'ha portat bons resultats (fins i tot el meu pare n'està fent servir, cosa que m'ha sorprès moltíssim). Un petit problema que hi podria haver: el bicarbonat de sodi és fortet, cosa que segons el tipus de geniva que tinguis pot portar a irritacions. En aquest cas es pot combinar la pasta convencional amb la casolana.

** desodorant: estic realment orgullosa del resultat. Segons la recepta que vaig seguir, en podré fer ús durant tres mesos aproximadament. De moment el resultat és el que cal esperar d'un desodorant: no faig mala olor. No té cap olor pròpia, però compleix la seva funció i això és tot el que necessito.

** xampú: com ja he dit a la meva entrada anterior, la pastilla de sabó natural que vaig comprar per substituir la gran quantitat de pots que tenia a casa, em va decebre una mica. Sobretot pel que fa al cabell, perquè no te'l deixa tant suau i brillant com ho farien els sabons convencionals i com, malauradament,estem acostumats. Per això, per complementar la pastilla em vaig fer el meu propi xampú amb oli de coco. En general, ambdós sabons compleixen la seva funció i estic segura que renten tant el meu cos com el meu cabell, però estic tan (mal) acostumada als resultats dels xampús d'anunci que necessitaré el meu temps per acostumar-me a aquesta nova alternativa.


Estic fent ús 0 de plàstic? No. Com ja vaig dir quan vaig inaugurar aquest blog, el meu repte d'un mes sense plàstic no podia ser realista al 100%. Ara ho veig més clar que mai i els comentaris de companys també m'han ajudat a veure-ho. Per tant:

* Sí, hi ha roba que porto posada que deu portar algun percentatge de plàstic
* Sí, la carcassa del meu ordinador és de plàstic
* Sí, el boli bic que faig servir per agafar apunts a la universitat també... és de plàstic
etc, etc.

Per altra banda, de moment he aconseguit eliminar per complet el consum de plàstic d'un sol ús. I amb això ja estic molt satisfeta.

Creació 3: sabó

Fins ara tots els sabons que he anat fent servir al llarg de la meva vida han anat dins de recipients de plàstic. Evidentment, un cop iniciat aquest mes de març, va arribar el moment de trobar alguna alternativa. 
La primera opció va ser anar a la botiga de productes naturals/ecològics del meu poble, on vaig comprar una pastilla de sabó que em servís tant de xampú com a sabó del cos, ja que fins i tot els sabons més ecològics acostumen a anar en ampolles de plàstic, tant pel transport com per la "comoditat" del consumidor.

L'abans...

... i el després
Sincerament, després de fer servir la pastilla de sabó d'algues tenia la sensació de tenir el cabell molt sec i apagat. Això es deu a que els sabons que fem servir normalment porten productes artificials que deixen el cabell sedós i brillant i, evidentment, nosaltres ens hi acostumem. Per això, els sabons més naturals al principi sembla que ens el deixin ressec, però si el seguim fent servir al final el cabell acabarà recuperant la seva brillantor i forma natural.

Tot i així, després d'un parell de dies vaig voler provar de fer el meu propi xampú. Com que a casa tinc oli de coco i havia llegit anteriorment que té qualitats molt bones per la pell i el cabell, vaig pensar que segur que hi havia alguna recepta per fer un xampú casolà.
I, efectivament, en vaig trobar una que, si us interessa, també podeu provar si feu clic aquí.

No ens enganyem. L'efecte del meu "xampú casolà" tampoc ha estat el mateix d'un xampú convencional, al cap i a la fi només porta productes que tenia a casa i, per tant, no puc esperar que pugui competir amb les grans marques que porten parabens i silicones. En tot cas s'haurà de veure quin és el resultat a llarg termini, però jo ja estic satisfeta sabent què és exactament el que m'estic posant al cabell i al cos. I tot aquest sabé, evidentment, emmagatzemat dins d'aquesta ampolla de vidre reciclada d'un suc de supermercat.



diumenge, 6 de març del 2016

Quan el plàstic t'envolta

A mesura que passen els dies i intento evitar de totes les formes possibles el plàstic, m'adono que en realitat n'estic envoltada.
Últimament veig plàstic a tot arreu. És com allò que diuen de les embarassades, però en el meu cas em persegueix aquest material polimèric. Plàstic que ja hi era, però que abans no veia perquè no m'hi fixava i perquè segurament - he de ser sincera - no em preocupava.

Ara em preocupa i molt. Em preocupa quan intento trobar llet en pots de vidre i m'adono que l'única opció que tinc és anar a comprar directament a la granja (una opció que no veig gens malament però que no crec que hauria de ser l'única). Em preocupa, també, quan veig que infinitat de productes ecològics van envasats en plàstic i em preocupa, sobretot, cada cop que la caixera del supermercat em pregunta si vull una bossa. 

Ahir el meu pare em va dir: "estic segur que si les caixeres no estiguéssin contínuament preguntant si vols una bossa, hi hauria menys gent que n'agafaria". Al principi no hi vaig estar d'acord. Em semblava responsabilitat del client i en tot cas no m'agrada pensar que la gent és tan ingènua com per decidir si agafar bossa o no segons el que digui un treballador d'un supermercat. Finalment, però, he hagut de donar-li la raó. Estic segura que la pregunta no ve d'iniciativa pròpia, no crec que des d'un punt de vista personal li importi gaire si vull o no vull una bossa per posar-hi tot el que he comprat. Les instruccions, en tot cas, deuen venir des de la direcció del supermercat, perquè al cap i a la fi aquelles bosses signifiquen un cost pel client (encara que siguin cinc o deu cèntims) i, per tant, un benefici per l'empresa.


divendres, 4 de març del 2016

Què faig quan arriba la menstruació?

M'he adonat que les primeres dues entrades que he fet al blog un cop iniciat el "mes sense plàstic" han anat dirigides a la higiene. 
Ràpidament he vist que tot allò que he fet servir fins ara anava dins d'envasos de plàstic. El xampú, el sabó del cos, l'acondicionador, el desodorant, la pasta de dents...

Es calcula que cada dona utilitza i llença entre 10.000 i 16.000 compreses o tampons al llarg de la seva vida i cadascun d'aquests productes convencionals triga entre 500 i 800 anys en desintegrar-se. 
Aquestes dades em van sobtar i, encara que crec que en àmbits com la medicina o la higiene l'ús del plàstic és necessari en la gran majoria dels casos, he pensat que si més no, val la pena reduir aquesta cultura d'usar i llençar immediatament després.
Com que durant aquest mes m'he proposat no fer servir plàstic, he estat buscant alternatives ecològiques que podré seguir fent servir un cop hagi acabat aquest projecte i que puguin ser una opció per a dones que estiguin fartes de grans quantitats de tampons i compreses durant la seva menstruació. Les alternatives que més m'han convençut són les següents:

1) La copa menstrual. Aquesta opció potser és la més coneguda entre les alternatives al tampó i la compresa. Es tracta d'un recipient que s'inserta a la vagina per depositar el flux menstrual i es diferencia del tampó perquè no absorbeix la sang, sinó que en el cas de la copa es queda al seu interior fins que s'extreu de la vagina i es buida. El material acostuma a ser de silicona o cautxú i la copa es pot mantenir dins fins a 12 hores. 

Exemples de copes menstruals de la marca Ladycup

2) Compreses reutilitzables. També conegudes com Moonpads, són compreses de cotó que es poden rentar per tornar a utilitzar-les. Hi ha diverses empreses que les fabriquen i les comercialitzen i encara que puguin semblar cares, hi ha dones que asseguren que una compresa reutilitzable pot tenir una vida de fins a deu anys. Com sempre, tot és informar-se.

Un exemple d'eco-compresa de nit de Bebés ecológicos 

3) Roba interior absorbent. Es tracta de roba interior com la que fem servir cada dia, però que compta amb unes capes absorbents i antibacterianes. Aquestes calcetes es renten com qualsevol altra roba interior i són reutilitzables i el seu preu oscil·la entre els 20 i els 30 euros per unitat. Com que d'aquesta opció no m'en fiava massa, he fet una mica més de recerca i he trobat la marca THINX (si seguiu l'enllaç podreu tafanejar una mica la pàgina web i fer-vos una idea pròpia). M'he posat en contacte amb 'atenció al client' i m'han assegurat que si segueixes correctament les instruccions de neteja de la calceta, hauria de durar-te més de dos anys. En tot cas pot valdre la pena l'intent. 

Calceta absorbent de THINX

REPETEIXO: aquestes són les opcions que m'han convençut a mi personalment. Però si coneixeu alguna altra opció o n'heu sentit a parlar alguna vegada us agrairia molt que m'ho féssiu saber amb un comentari. 
Entenc, també, que la tria de productes d'higiene personal és una decisió de cadascú i que en temes com aquest és encara més difícil deixar de banda els hàbits i provar noves opcions, però crec que pot valdre molt la pena, no només ecològicament, sinó també tenint en compte la salut pròpia, ja que la gran majoria de productes d'higiene íntima femenina són de plàstic o porten productes químics que poden provocar micro ferides, irritacions o picors a la zona íntima femenina. 

***I per últim. Aquesta publicació no ha tingut cap intenció publicitària. Simplement he volgut parlar d'algunes alternatives interessants que he trobat i que crec que poden ser útils per a qualsevol tipus de dona. 







dijous, 3 de març del 2016

Creació 2: desodorant...

Primer de tot una nota a mi mateixa: si l'experiment ja costa a casa meva, a casa d'algú altre costa el doble. Avui he esmorzat un kiwi i un suc de taronja a casa de la meva germana perquè tot lo altre anava envasat.


Passant al tema d'avui. Sembla que estigui tirant endavant un blog de creacions (pasta de dents, desodorants...), però el que és cert és que m'he adonat que molts dels productes sense els quals "no podria viure" van dins d'ampolles/envasos de plàstic. El darrer exemple: el desodorant. M'he acostumat tant al seu ús que em sento estranya i fins i tot incòmoda si no en faig servir.
Així que, de nou, he buscat una manera de "fabricar-ne" un a casa. La recepta torna a comptar amb el que sembla ser l'ingredient estrella: el bicarbonat de sodi. 
Bàsicament s'ha de fer una massa suau però sòlida amb els següents tres ingredients: 

- Bicarbonat de sodi 
- Midó de blat de moro (Maicena)
- Oli de coco

Deixant de banda el material que serveix d'envàs del desodorant, també s'ha d'anar amb compte amb els ingredients que s'utilitzen alhora de fabricar-los. Especialment l'alumini, que es fa servir en desodorants comercials per aconseguir un efecte antitranspirant. En la seva forma de clorhidrat d'alumini el que fa és inhibir l'excés de suor i evitar l'eliminació de substàncies tòxiques a través de les aixelles. D'aquesta manera es tapen les glàndules sudorípares i s'afavoreix l'aparició de trastorns cutanis i altres problemes de salut més greus. 
L'alumini és capaç d'unir-se a l'ADN, modificar-ne l'estructura i alterar l'activitat dels gens. 
Si us interessa podeu llegir més fent clic aquí.

L'oli de coco s'ha de desfer al bany maria

El bicarbonat de sodi...

... la 'Maicena'

 i finalment queda una massa com aquesta... o això espero


dimarts, 1 de març del 2016

Creació 1: pasta de dents...


Diuen que cada dia aprens alguna cosa nova...

Sincerament, mai m'havia plantejat fer la meva pròpia pasta de dents des de casa. Però la veritat és que és una opció fàcil i accessible i un bon pla B si no t'acaben d'agradar tots els additius que afegeixen als dentrífics comercials o vols reduir-ne el consum.
En el meu cas m'he adonat que mentre que els raspalls de dents acostumen a tenir una vida útil de tres a quatre mesos, evidentment la pasta de dents (sempre en relació a quantes persones hi ha a casa) s'acaba força ràpid. D'acord amb el meu reportatge d'un mes sense plàstic he pensat que seria bona idea provar-ho.

Hi ha diverses formes de fer la teva pròpia pasta de dents, però jo he fet la versió simple amb tres ingredients que tenia a casa: bicarbonat de sodi, aigua i una mica d'edulcorant de Stèvia.

Les quantitats exactes no les puc dir. El que s'ha de fer és barrejar el bicarbonat amb una quantitat molt petita d'aigua fins que s'aconsegueix una massa més o menys espessa. L'edulcorant s'afegeix per neutralitzar una mica el gust amarg del bicarbonat, però, per exemple, també es pot fer servir oli de coco.
Les següents imatges resumeixen una mica el procés:






Tinc ganes de veure com estaran les meves dents després de fer servir aquesta pasta casolana durant un mes...