Sí, aprofito l'inauguració d'aquest blog per compartir el discurs de Leonardo DiCaprio després de guanyar el seu primer Oscar. Un discurs que m'ha semblat molt inspirador i sens dubte motivador de cara al repte del canvi climàtic :-)
Demà començo a treballar el reportatge que presentaré pel meu Treball de Fi de Grau. El títol del reportatge encara no el tinc, però puc resumir-lo en una sola frase: un mes sense plàstic.
Per deixar tot clar he d'afegir un parell de matisos. Realment no sé fins a quin punt serà un mes completament sense plàstic, no puc garantir el 100%. Primer de tot, perquè malauradament no sé exactament quins materials hi ha a la meva roba (m'ho hauria de començar a plantejar JA) i el que no puc fer, ara per ara, és anar nua pel món. D'aquesta manera, serà un mes sense consumir productes de plàstic. És a dir, per posar un parell d'exemples, cap dels productes que mengi/begui/faci servir haurà estat envasat i per tant diré adéu a la gran majoria dels productes que es compren als supermercats convencionals. Hauré de trobar una altra forma de viure, que estic segura que hi és, però normalment passa desapercebuda.
Tinc moltes ganes de començar aquest repte i plantar-li cara al consum desmesurat de plàstic! Alguns ja m'han donat consells sobre com fer la meva pròpia pasta de dents o el meu sabó des de casa. Però tot i així crec que encara hi ha moltes altres coses que puc aprendre i que podem compartir entre tots. Sempre m'he considerat una persona interessada en el medi ambient, m'agrada informar-me, parlar-ne amb els meus amics... però m'he adonat que molts dels meus actes del dia a dia ho contradiuen completament. Començant per l'ús que faig del meu cotxe i passant pels meus hàbits de consum.
M'agradaria que, aprofitant que aquest és el meu tema pel reportatge del TFG, aquest blog es converteixi en un espai per compartir idees, consells, etc. Estic segura que d'aquesta manera puc enriquir la meva feina i, a part, podem aprendre entre tots. Al cap i a la fi, els canvis sempre requereixen un primer pas, però a partir de llavors no sempre ha de ser difícil.
Vull deixar clar, sobretot, que en cap moment la meva intenció amb aquest blog és demanar a la gent que deixi de consumir plàstic. El plàstic, per si sol, no és dolent en absolut. Té usos molt importants, sobretot en l'higiene i la medicina. El problema és el consum en excés que en fem, tots aquells productes d'un sol ús que comprem diàriament i que no fan més que destruir el nostre planeta.
- La idea de fer aquest reportatge em va venir després de llegir un article d'una noia alemanya a l'Hannoversche Allgemeine. Ella havia provat de viure sense envasos durant un parell de setmanes i va fracassar completament. Per això em vaig plantejar seguir el seu repte i provar un mes sense plàstic ;)
