Primer de tot una nota a mi mateixa: si l'experiment ja costa a casa meva, a casa d'algú altre costa el doble. Avui he esmorzat un kiwi i un suc de taronja a casa de la meva germana perquè tot lo altre anava envasat.
Passant al tema d'avui. Sembla que estigui tirant endavant un blog de creacions (pasta de dents, desodorants...), però el que és cert és que m'he adonat que molts dels productes sense els quals "no podria viure" van dins d'ampolles/envasos de plàstic. El darrer exemple: el desodorant. M'he acostumat tant al seu ús que em sento estranya i fins i tot incòmoda si no en faig servir.
Així que, de nou, he buscat una manera de "fabricar-ne" un a casa. La recepta torna a comptar amb el que sembla ser l'ingredient estrella: el bicarbonat de sodi.
Bàsicament s'ha de fer una massa suau però sòlida amb els següents tres ingredients:
- Bicarbonat de sodi
- Midó de blat de moro (Maicena)
- Oli de coco
Deixant de banda el material que serveix d'envàs del desodorant, també s'ha d'anar amb compte amb els ingredients que s'utilitzen alhora de fabricar-los. Especialment l'alumini, que es fa servir en desodorants comercials per aconseguir un efecte antitranspirant. En la seva forma de clorhidrat d'alumini el que fa és inhibir l'excés de suor i evitar l'eliminació de substàncies tòxiques a través de les aixelles. D'aquesta manera es tapen les glàndules sudorípares i s'afavoreix l'aparició de trastorns cutanis i altres problemes de salut més greus.
L'alumini és capaç d'unir-se a l'ADN, modificar-ne l'estructura i alterar l'activitat dels gens.
Si us interessa podeu llegir més fent clic aquí.
 |
| L'oli de coco s'ha de desfer al bany maria |
 |
| El bicarbonat de sodi... |
 |
| ... la 'Maicena' |
 |
| i finalment queda una massa com aquesta... o això espero |
Hola Carla! En primer lloc, m'agradaria felicitar-te pel blog. Tractes un tema que moltes vegades passa desapercebut, quan realment té una repercussió directe al nostre dia a dia. A banda d'això, crec que planteges un repte molt interessant. Fins ara mai m'havia parat a pensar en la quantitat d'objectes que contenen plàstic -ara mateix, i sense fixar-m'hi massa, en tinc 5 al meu voltant-. Viure un mes sense aquest material em sembla gairebé mpossible, i encara més adoptar-ho com un mode de vida. Tot i així, i després de les darreres entrades, on proposes diferents maneres d'evitar els envasos de plàstic, estic convençuda que hi pot haver un canvi. El plàstic no desapareixerà, però segur que es pot reduir el seu ús. Bona feina!
ResponElimina