A mesura que passen els dies i intento evitar de totes les formes possibles el plàstic, m'adono que en realitat n'estic envoltada.
Últimament veig plàstic a tot arreu. És com allò que diuen de les embarassades, però en el meu cas em persegueix aquest material polimèric. Plàstic que ja hi era, però que abans no veia perquè no m'hi fixava i perquè segurament - he de ser sincera - no em preocupava.
Ara em preocupa i molt. Em preocupa quan intento trobar llet en pots de vidre i m'adono que l'única opció que tinc és anar a comprar directament a la granja (una opció que no veig gens malament però que no crec que hauria de ser l'única). Em preocupa, també, quan veig que infinitat de productes ecològics van envasats en plàstic i em preocupa, sobretot, cada cop que la caixera del supermercat em pregunta si vull una bossa.
Ahir el meu pare em va dir: "estic segur que si les caixeres no estiguéssin contínuament preguntant si vols una bossa, hi hauria menys gent que n'agafaria". Al principi no hi vaig estar d'acord. Em semblava responsabilitat del client i en tot cas no m'agrada pensar que la gent és tan ingènua com per decidir si agafar bossa o no segons el que digui un treballador d'un supermercat. Finalment, però, he hagut de donar-li la raó. Estic segura que la pregunta no ve d'iniciativa pròpia, no crec que des d'un punt de vista personal li importi gaire si vull o no vull una bossa per posar-hi tot el que he comprat. Les instruccions, en tot cas, deuen venir des de la direcció del supermercat, perquè al cap i a la fi aquelles bosses signifiquen un cost pel client (encara que siguin cinc o deu cèntims) i, per tant, un benefici per l'empresa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada