Sé que potser no té a veure amb la temàtica del blog, però la meva germana es va preocupar per si no podia menjar iogurts i productes làctics durant aquest mes i va ser tan amable de portar-me els ingredients necessaris per fer quefir a casa. Sí que he trobat iogurts i llet en pots de vidre i, per tant, no he tingut gaires problemes en aquest sentit, però tot i així he volgut provar el quefir i comparteixo amb vosaltres la recepta.
Primer de tot. Pels que no ho sàpiguen, el quefir és una beguda fermentada que s'elabora a partir de la llet. Els grans de quefir, molt semblants als grans d'una coliflor, són uns microorganismes que contenen llevadures i bacteries. En contacte amb la llet i després d'un temps, els grans donen pas a una beguda espessa força semblant al iogurt, amb un gust més aviat agri.
La millor forma d'aconseguir els grans de quefir és preguntant als nostres coneguts o a cercles propers. Si ningú en té, també es pot provar a tendes especialitzades en productes biològics/ecològics i en herbolaris.
El quefir és un aliment probiòtic i entre d'altres propietats afavoreix la salut cardíaca, potencia el sistema immunològic i regula el ritme intestinal.
El primer pas que cal fer és agafar els grans de kéfir i posar-los dins d'un pot de vidre.
Després, has d'omplir el pot amb llet (qualsevol llet és bona: de vaca, de cabra, d'ovella...). Un cop hagis introduit la llet, has de tancar el pot amb la tapa i deixar-lo en un lloc on no li doni la llum durant 24 hores (com més temps el deixis, més espès es farà).
El següent pas, un cop transcorregudes les 24 hores, és el de canviar el quefir. Necessites un colador, una cullera i un recipient per guardar-hi la beguda obtinguda.
Amb l'ajuda de la cullera anem removent el quefir del colador fins que només ens quedem amb els grans.
Ara tenim, per una banda la beguda de quefir al got i, per l'altra banda, els grans de quefir.
Ja et pots prendre la beguda. Els grans de quefir restants els pots fer servir per tornar al primer pas de la recepta i elaborar un nou quefir.
Quin blog més interessant! No havia pensat mai fins a quin punt es poden fer productes químics 100% naturals! Felicitats per la feina!
ResponElimina