L'era del polímer

El plàstic forma part del nostre dia a dia, fins el punt que s'ha convertit en un material clau en la història de la humanitat. Jan Zalasiewicz, paleobiòleg de la Universitat de Leicester, ha dirigit un estudi en el qual planteja que el plàstic evidencia que la Terra ha entrat en una era geològica completament nova: l'Antropocè, definit com una època en la qual l'activitat humana condiciona el funcionament del planeta amb conseqüències impredictibles. 

Per a crear una imatge que representi la idea de l'Antropocè, els científics asseguren que si tot el plàstic que ha produït la humanitat des de fa una dècada fos paper film, amb ell es podria cobrir la superfície sencera de la Terra. 

Plàstic és el nom popular que fem servir alhora d'anomenar aquest material. El seu nom tècnic, però, és polímer.  

El primer material plàstic a partir de fenol i formaldehid va ser descobert l'any 1872 per Adolf Baker.

L'actriu Lily Cole va presentar-se als Oscars amb un vestit fet d'ampolles de plàstic reciclades
Foto: AP

Els polímers són macromolècules o molècules gegants, constituides per una unitat fonamental anomenada monòmer, que es repeteix diverses vegades formant llargues cadenes. 

Tenint en compte el seu origen poden ser:

• Naturals (o que ja existeixen a la natura): cel·lulosa, cautxú, caseïna de la llet...
• Artificials (obtinguts industrialment per la modificació de polímers naturals): cel·luloïde...
• Sintètics (per obtenció industrial a partir dels seus elements orgànics): polietilè, PVC, poliestiré...

Una particularitat del plàstic és que es pot fossilitzar. Segons Zalasiewicz "un cop arriba a les roques, el material s'hi pot quedar per sempre, de la mateixa forma que hem trobat fòssils que es van formar fa centenars de milions d'anys"

Els principals tipus de plàstic són:

- El polietilè de baixa densitat (LDPE), que és flexible i econòmic. El trobem a revestiments de cables elèctrics, utensilis de cuina, bosses i envasos.

- El polietilè d'alta densitat (HDPE), resistent a productes químics i econòmic. El trobem a la fabricació de tubs, a ampolles de productes químics, caixes i contenidors.

- El poliestirè (PS), que es pot presentar en dues formes comercials. L'una en estat compacte i l'altra en forma esponjosa. És un bon aillant elèctric, econòmic, però no suporta les temperatures altes. En la seva forma compacta s'utilitza en envasos alimentaris. El poliestirè expandit (porexpan) serveix d'aïllant tèrmic i és de molt baixa densitat.

- El polipropilè (PP), que és lleuger, resistent a la humitat, a la calor i als productes químics i... econòmic. Té molta aplicació en utensilis domèstics. 

Dels dos milions de tonelades que es produien als anys cinquanta, es calcula que arribarem a 40.000 milions de tonelades l'any 2050. La Terra envoltada fins a sis vegades amb paper film. 

• El polietilè (típic de les ampolles) triga 150 anys a descompondre's.
• El polipropilè triga entre 150 i 1.000 anys en descompondre's
• El poliestirè triga fins a 1.000 anys a descompondre's.

Quadre extret de l'article "Bievenidos a la era del plástico" de Cristina Caballero a El Mundo

La sopa de plàstic del Pacífic, també anomenada Illa de plàstic o, en anglès, Great Pacific Garbage Patch, és un corrent marí ple de deixalles marines a la zona centre nord de l'oceà Pacífic. S'estima que té un radi de 1.500 km i s'hi han trobat plàstics a més de 200 metres de profunditat. 

Al Fòrum Econòmic Mundial de Davos de principis d'any es va alertar que la mala gestió de residus provocarà que al 2050 hi hagi més plàstics que peixos als oceans (ràtio entre tones de plàstic i tones de peix). Cada any es perden entre 80.000 i 120.000 milions de dòlars en forma d'embolcalls plàstics que no són reutilitzats. 

Imatge extreta de triplepundit.com