S'estima que el 50% del plàstic en aquest planeta s'utilitza només un cop abans de ser rebutjat.
Les ampolles d'aigua en són un bon exemple; les comprem, en bevem l'aigua i després van directament a les escombraries. Sí, molts reomplim les ampolles. Una vegada, dues, tres... però a hores d'ara també s'ha dit que això pot causar càncer o que, com a mínim no és saludable.
Personalment crec que el que no és saludable és això...
 |
| Una imatge que ens sembla completament normal al supermercat |
El 28 de juliol de 2010, a través de la Resolució 64/292, l'Assemblea General de les Nacions Unides va reconèixer explícitament el dret humà a l'aigua i al sanejament, reafirmant que l'aigua potable i el sanejament són essencials per la realització de tots els drets humans.
El seu Secretari General, Ban Ki-moon fins i tot va declarar: "els nens i les nenes que no poden beure aigua potable, les dones que pateixen per la seva seguretat, els joves que no tenen la possibilitat de rebre una educació decent, tots ells tenen dret a quelcom millor i nosaltres tenim la responsabilitat de fer-ho. Totes les persones tenen dret a una aigua segura per a beure, a sanejament, a refugi i a serveis bàsics".
Tot i així el passat 2015, el cap dels programes mundials d'aigua, sanejament i higiene d'UNICEF, Sanjay Wijesekera, va expressar la seva preocupació vers els 750 milions de persones en estat de pobresa i marginalitat que segueixen sense tenir accés a aquest dret humà fonamental.
Personalment, veig com al meu voltant cada cop hi ha més fonts públiques en mal estat o que, directament, han deixat de funcionar. No s'inverteix temps ni diners en aquestes fonts, que amb el temps acaben allà on són simplement per fer bonic. Mentrestant, a zones insegures de països en desenvolupament, sortir a recollir aigua comporta el risc de ser víctima de violència i atacs. Segons càlculs d'UNICEF, tan sols a l'Àfrica, la gent camina 40.000 milions d'hores anuals per aconseguir aigua i, a nivell mundial, prop de 1.000 nens moren cada dia a causa de malalties diarreiques, associades a l'aigua potable contaminada, sanejament deficient o males pràctiques d'higiene.
Si combino les enormes quantitats de plàstic no reciclable o d'un sol ús que arribem a llençar i que acaben destrossant el nostre planeta, amb el que arriba a patir un nombre elevat de la població mundial per accedir a aigua potable, només em puc preguntar: què estem fent?
Estem invertint gran quantitat de recursos/infraestructures/diners en envasar el nostre dret humà fonamental, mentre altres persones moren per aconseguir aigua potable. Deixem assecar les fonts públiques i preferim tenir tot en una ampolla de plàstic que rebutjarem un cop ja no ens serveixi. De nou, posem la nostra vida en mans de grans corporacions mentre els governs ens asseguren que l'aigua és el nostre dret com a éssers humans.
Aquest nivell de consum va molt més enllà del terme 'desmesurat'. Me n'adono quan hi ha una Festa Major al meu poble i es reparteixen ampolles sense cap tipus de control. Me n'adono, també, quan vaig a concerts amb el meu grup de música i es fa el mateix,
Hem perdut el respecte per aquest dret humà fins el punt que no sentim cap remordiment si ens donen una ampolla, en bevem una mica i la deixem mig plena. Algú ja la recollirà i la llençarà... Sí, passarà exactament això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada