Avui fa exactament una setmana que vaig començar a viure "sense plàstic". Per què poso les cometes? Perquè viure al 100% sense plàstic és impossible en una societat com l'actual. A continuació faig un petit resum de com han anat aquests primers dies i aprofundeixo en quins plàstics he pogut eliminar i quins altres... no.
Bé, per començar, on he pogut notar la major dependència de plàstic (en gran part inconscient) ha estat en tot el que són aliments i begudes: ampolles d'aigua, tetrabricks, envasats, etc. Només cal anar al supermercat per a veure que és gairebé impossible evitar el plàstic. Les neveres estan plenes d'amanides de bossa (!!), les begudes estan gairebé totes dins d'ampolles de plàstic o tetrabricks, la fruita i la verdura les has de pesar i posar-les dins d'una bossa i si vas a la secció d'embotits i formatges la norma sembla ser que t'ho posin tot sempre amb una mena de separador de plàstic (no vagi a ser que les peces de pernil s'enganxin entre elles). La llista podria ser infinita i, evidentment que pots trobar productes sense plàstic, però siguem sincers... has de buscar molt.
Solució? Anar selectivament al supermercat, comprar-hi el més essencial que només pots trobar allà. Intentar fer la compra a botigues ecològiques o simplement alternatives en aquest sentit. Per altra banda, els mercats porten molts avantatges però encara depenen massa de les bosses de plàstic d'un sol ús.
El resum és que si vols no fer servir plàstic o, com a mínim reduir-ne l'ús, has de buscar-te molt més la vida. Per què? perquè degut a les seves qualitats de conservació i a la seva fabricació, per ara, més econòmica, els grans productors aposten pel plàstic. Per tant, els altres materials són més cars i més difícils de trobar, però un cop els tens s'agraeix moltíssim, ho dic per pròpia experiència ;)
En segon lloc, com haureu vist, he tingut els meus problemes amb els productes d'higiene. Xampú, sabó, pasta de dents, desodorant, maquillatge... la gran majoria d'aquests productes van dins de recipients de plàstic. Per això en aquest cas la meva solució ha estat o comprar-ne una alternativa (com ha estat la pastilla de sabó) o bé fabricar-me el meu propi producte.
He de dir que en general estic bastant contenta amb el que he anat creant a casa meva, si bé cal ser realista i no comparar-los amb els productes que estava fent servir fins ara.
A continuació us faig una petita revisió, per si havieu pensat: ah molt bé! s'ha fet un xampú i una pasta de dents, però realment ho fa servir? realment funcionen?
** pasta de dents: m'ha funcionat, en general, molt bé. Dada important, és molt fàcil i ràpida de fer i fins ara m'ha portat bons resultats (fins i tot el meu pare n'està fent servir, cosa que m'ha sorprès moltíssim). Un petit problema que hi podria haver: el bicarbonat de sodi és fortet, cosa que segons el tipus de geniva que tinguis pot portar a irritacions. En aquest cas es pot combinar la pasta convencional amb la casolana.
** desodorant: estic realment orgullosa del resultat. Segons la recepta que vaig seguir, en podré fer ús durant tres mesos aproximadament. De moment el resultat és el que cal esperar d'un desodorant: no faig mala olor. No té cap olor pròpia, però compleix la seva funció i això és tot el que necessito.
** xampú: com ja he dit a la meva entrada anterior, la pastilla de sabó natural que vaig comprar per substituir la gran quantitat de pots que tenia a casa, em va decebre una mica. Sobretot pel que fa al cabell, perquè no te'l deixa tant suau i brillant com ho farien els sabons convencionals i com, malauradament,estem acostumats. Per això, per complementar la pastilla em vaig fer el meu propi xampú amb oli de coco. En general, ambdós sabons compleixen la seva funció i estic segura que renten tant el meu cos com el meu cabell, però estic tan (mal) acostumada als resultats dels xampús d'anunci que necessitaré el meu temps per acostumar-me a aquesta nova alternativa.
Estic fent ús 0 de plàstic? No. Com ja vaig dir quan vaig inaugurar aquest blog, el meu repte d'un mes sense plàstic no podia ser realista al 100%. Ara ho veig més clar que mai i els comentaris de companys també m'han ajudat a veure-ho. Per tant:
* Sí, hi ha roba que porto posada que deu portar algun percentatge de plàstic
* Sí, la carcassa del meu ordinador és de plàstic
* Sí, el boli bic que faig servir per agafar apunts a la universitat també... és de plàstic
etc, etc.
Per altra banda, de moment he aconseguit eliminar per complet el consum de plàstic d'un sol ús. I amb això ja estic molt satisfeta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada